La sentència del Tribunal Suprem de 23 d’octubre de 2023, relativa a les deduccions d’exercicis anteriors en seu de l’Impost sobre Societats, estableix importants precedents que afecten positivament els contribuents.
En resum, es confirma la possibilitat d’incloure en la base de la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+i) les despeses reportades en exercicis anteriors no declarats, sense la necessitat d’una sol·licitud prèvia de rectificació d’autoliquidacions. Això significa que es pot recuperar la deducció d’exercicis anteriors sense haver d’instar la rectificació d’autoliquidacions presentades, evitant així la interrupció de la prescripció fiscal.
La sentència destaca que allò rellevant és que es compleixin els requisits substancials de la deducció i no tant els requisits formals, com la consignació prèvia en autoliquidacions.
Aquesta sentència ve a superar la doctrina formalista de l’Administració Tributària i la Direcció General de Tributs, que exigien la inclusió de les deduccions en l’autoliquidació de l’exercici en què s’havien emportat reportat les despeses i inversions en les activitats de R+D+i, la qual cosa en la pràctica suposava instar la rectificació de les autoliquidacions i interrompre la prescripció de l’exercici.
Aquesta sentència representa una molt bona notícia per als contribuents atès que poden incloure en les seves autoliquidacions del IS deduccions en R+D+i d’exercicis anteriors que mai es van arribar a consignar en les autoliquidacions del passat. Això es podrà fer sense haver d’interrompre la prescripció dels exercicis en qüestió.
