“Moonwalking” amb la sentència Skandia

El Tribunal Administratiu Suprem de Suècia ha plantejat recentment una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (“TJUE”), sobre si una sucursal i el seu establiment principal (és a dir, la seva seu central en una altra jurisdicció) sent aquesta última part d’un grup d’IVA, es consideren parts independents als efectes de l’IVA.

Els entusiastes de l’IVA saben que, amb el temps, la jurisprudència de TJUE ha anat clarificant el tractament que havia de donar-se a les operacions entre una sucursal i el seu establiment principal (o seu central). Entre d’altres, (i) la sentència FCE BANK confirmava que una sucursal i el seu establiment principal no són subjectes passius diferents i independents, sinó un mateix i únic subjecte passiu i, en conseqüència, les operacions realitzades entre les dues parts no es tenien en compte a efectes de l’IVA; i, d’altra banda, (ii) la sentència Skandia va afegir que, si la sucursal formava part d’un grup de l’IVA, la sucursal i la seva seu central sí eren parts independents.

Doncs bé, una de les qüestions que quedava pendent per aclarir era si el criteri emanat de la sentència Skandia podia interpretar-se al revés. És a dir, poden considerar-se parts independents una sucursal i la seva seu central, si l’última forma part d’un grup de l’IVA? Precisament aquesta és la qüestió prejudicial que recentment ha plantejat el Tribunal Administratiu Suprem de Suècia a l’TJUE (cas Danske Bank, C-812/19).

En concret, el Banc Danske, amb seu a Dinamarca i que pertany a un grup d’IVA danès, desenvolupa les seves activitats a Suècia a través d’una sucursal, la qual no pertany a un grup d’IVA. L’oficina central danesa presta serveis informàtics a la seva sucursal sueca i li imputa els costos. La qüestió plantejada és si aquesta sucursal constitueix un subjecte passiu independent de l’oficina central i si, en definitiva, pot considerar-se com un contribuent diferent.

Hem de seguir amb atenció com el TJUE es pronuncia sobre aquesta qüestió per veure si homogeneïtza les diferents interpretacions que han sorgit entre els diferents Estats membres arran del cas Skandia i que amenaçaven el principi d’igualtat de tracte a la UE. En aquest sentit, el TJUE té sobre la seva teulada la tasca d’aclarir si les operacions realitzades entre (i) una sucursal i (ii) la seva seu central que forma part d’un grup d’IVA, són operacions realitzades per un mateix subjecte passiu o, per contra, són dos empresaris independents.

Els efectes d’aquesta sentència, juntament amb les sentències Le Crédit Lyonnais (C-388/11) i Morgan Stanley (C-165/17), tenen una incidència directa en grups internacionals, com poden ser les institucions financeres o les companyies asseguradores, que solen operar amb sucursals o establiments permanents en diferents jurisdiccions i poden tenir limitacions en la deducció de les quotes d’IVA suportades, com a conseqüència de realitzar de forma simultània operacions exemptes i no exemptes de l’IVA.

Autors: