Información no fianciera

 

 

A la fi de 2018 entrava en vigor la Llei 11/2018, de 28 de desembre, que transposava la Directiva sobre la divulgació d’informació no financera i diversitat per part de determinades grans empreses i grups. Mitjançant aquesta Llei s’obliga als administradors d’aquestes entitats mercantils a elaborar un estat d’informació no financera (EINF), que serà un document unit als comptes anuals i que estarà subjecta a la verificació per part d’un tercer independent.

Per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2018, les entitats o grups consolidats obligats a elaborar l’EINF són aquells que compleixin els següents dos requisits:

  • Que la plantilla mitja durant l’exercici sigui superior a 500.
  • Que siguin entitats d’interès públic (és a dir, entitats bancàries, asseguradores, etc.) o entitats que compleixin dos dels següents tres requisits durant dos exercicis consecutius:
  1. total actiu superior a 20 milions d’euros;
  2. import net de la xifra de negocis superior a 40 milions d’euros; o
  3. plantilla mitja superior a 500.

Per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2021 (inclòs) el requisit relatiu a la plantilla es redueix a 250 empleats.

A grans trets, l’EINF resumeix les polítiques sobre responsabilitat social corporativa de l’entitat. En concret, el document ha de contenir informació relativa, almenys, a qüestions (i) mediambientals, (ii) socials i relatives al personal, (iii) sobre el respecte als drets humans i (iv) sobre la lluita contra la corrupció i el suborn. A més, haurà d’incloure informació sobre els compromisos de l’empresa amb el desenvolupament sostenible, la subcontractació i proveïdors, els consumidors, la informació fiscal i qualsevol altra informació que sigui significativa. Hauran de facilitar-se un seguit d’indicadors clau per a cada matèria de l’EINF.

L’EINF haurà de ser formulat pels administradors de l’entitat en qüestió i estarà subjecte a l’obligació de verificació per part d’un expert independent, com un auditor de comptes.

En els grups consolidats, les entitats dependents espanyoles no hauran d’elaborar aquest document sempre que l’EINF del grup contingui tota la informació prevista a la Directiva. No obstant això, la filial espanyola (o el subgrup espanyol) estarà obligada a publicar l’EINF d’acord amb la normativa espanyola. Cal observar que la normativa espanyola inclou més obligacions d’informació que les previstes en l’esmentada Directiva. En conseqüència, en el cas de grups consolidats amb entitats dominants situades a l’estranger, la filial espanyola (o el subgrup espanyol) haurà d’elaborar (i) un EINF individual complet que s’ajusti a la normativa espanyola o bé (ii) un EINF individual parcial que inclogui la informació complementària exigida per la normativa espanyola en comparació amb la Directiva.

Des de Bové Montero y Asociados ens oferim a ajudar-los a resoldre qualsevol dubte que puguin tenir sobre aquest assumpte i a dur a terme la verificació de l’EINF.

 

Autors:

Francisco Ocaña

Francisco Ocaña
Auditor, Madrid
focana@bovemontero.com
+34 91 561 54 14

Andreu Bové

Andreu Bové
Asesor Fiscal, Madrid
above@bovemontero.com
+34 91 561 54 14

 

CategoryFlash Auditoria
Tags,