Les autoritats fiscals espanyoles imposen des de ja fa anys a empreses establertes fora de la UE que vulguin operar a Espanya l’obligació de nomenar un representant fiscal amb domicili a Espanya que els representi en les seves relacions amb l’Administració Tributària. Aquesta obligació suposa, entre altres, un sobrecost important per a aquestes empreses davant d’altres empreses comunitàries a les que no s’imposa aquest requisit, fet que implica menor competitivitat en el mercat.
I això ja que aquesta representació fiscal significa per al representant que es converteix de manera automàtica en responsable personal solidari de la seva representada en cas que aquesta última no pagui els impostos que li corresponguin, el que sens dubte multiplica les possibilitats de l’Administració Tributària de recaptar els deutes. Davant d’aquesta disjuntiva no és fàcil trobar al mercat un representant que vulgui assumir voluntàriament aquesta responsabilitat i, de trobar-lo, aquest normalment no acceptarà el seu nomenament de forma gratuïta, el que comportarà un sobrecost important per a l’empresa.
Davant d’aquesta situació i la discriminació que planteja que el representant voluntari hagi d’estar necessàriament domiciliat a Espanya, la comissió de la Unió Europea ha decidit enviar a Espanya un requeriment formal perquè procedeixi a eliminar aquesta obligació. L’argument principal en el qual es basa és ser contrari a la majoria de llibertats previstes en el Tractat de la UE: llibertat d’establiment, llibertat dels treballadors i llibertat de moviment de capitals, i tot això per imposar majors costos a contribuents no europeus per dissuadir-los de realitzar inversions o activitats a Espanya. Si el Regne d’Espanya no actua en els pròxims dos mesos, la Comissió decidirà si portar l’assumpte davant els tribunals Europeus de Justícia.
AUTORA:
Susana Arroyo
Gerent Fiscal, Barcelona
+34 93 218 07 08
